-
1 affinis
affīnis (adfīnis), e, angrenzend, I) eig.: gens affinis Mauris, Grenznachbarn der Mauren, Liv. 28, 17, 5: dah. subst., affīnēs, ium, m. pl., die Grenznachbarn (der Feldmark nach), s. Paul. ex Fest. 11, 9), Paul. dig. 10, 1, 12. Corp. inscr. Lat. 6, 10234 u. 10247. – II) übtr.: 1) durch Heirat anverwandt, verschwägert, ut essem adfinis tibi, Acc. tr. 502: alter mihi affinis erat, Cic. post redit. ad Quir. 5, 11: u. poet., vincula affinia, die verwandschaftlichen Bande, Ov. ex Pont. 4, 8, 9. – Öfter subst., affinis, is, Abl. e u. i, m. u. f. (vgl. Neue-Wagener Formenl.3 Bd. 1. S. 345 über Abl. e u. i), jeder od. jede Verschwägerte = Schwager, Schwägerin (im engern u. weitern Sinne), Schwiegervater, Schwiegersohn, Plaut., Cic. u.a.: et gener et affines placent, der Eidam u. dessen Familie (die Schwiegereltern mit Familie), Ter.: cognati et affines, Verwandte (überh.) u. Verschwägerte (insbes.), Cic. u.a.: fem. b. Cic. post red. in sen. 17 u. Auson. parent. 17 lemm. – Scherzh., vom Gatten der Buhle, Cic. Verr. 2, 36. – 2) gleichs. mit etw. verwandt, d.i. vertraut, in etw. verwickelt, bei etw. beteiligt, bei etw. mitschuldig (s. Wagner Ter. heaut. 215), m. Genet., illarum rerum, Ter.: rei capitalis, Cic.: huius suspicionis, Cic.: qui eius rei auctores adfinesque essent, Liv.: ne quis eorum ad hastam accederet sociusve aut affinis eius conductionis esset, Liv. – m. Dat., publicis an maritimis rebus, Plaut.: huic sceleri, huic facinori, Cic.: ei noxae, Liv.: corpus his vitiis affine, Lucr. – m. ad u. Akk., affines ad causandum, Pacuv. tr. 23. – / Archaist. Form arfinis nach Prisc. 1, 45.
-
2 affinis
affīnis (adfīnis), e, angrenzend, I) eig.: gens affinis Mauris, Grenznachbarn der Mauren, Liv. 28, 17, 5: dah. subst., affīnēs, ium, m. pl., die Grenznachbarn (der Feldmark nach), s. Paul. ex Fest. 11, 9), Paul. dig. 10, 1, 12. Corp. inscr. Lat. 6, 10234 u. 10247. – II) übtr.: 1) durch Heirat anverwandt, verschwägert, ut essem adfinis tibi, Acc. tr. 502: alter mihi affinis erat, Cic. post redit. ad Quir. 5, 11: u. poet., vincula affinia, die verwandschaftlichen Bande, Ov. ex Pont. 4, 8, 9. – Öfter subst., affinis, is, Abl. e u. i, m. u. f. (vgl. Neue-Wagener Formenl.3 Bd. 1. S. 345 über Abl. e u. i), jeder od. jede Verschwägerte = Schwager, Schwägerin (im engern u. weitern Sinne), Schwiegervater, Schwiegersohn, Plaut., Cic. u.a.: et gener et affines placent, der Eidam u. dessen Familie (die Schwiegereltern mit Familie), Ter.: cognati et affines, Verwandte (überh.) u. Verschwägerte (insbes.), Cic. u.a.: fem. b. Cic. post red. in sen. 17 u. Auson. parent. 17 lemm. – Scherzh., vom Gatten der Buhle, Cic. Verr. 2, 36. – 2) gleichs. mit etw. verwandt, d.i. vertraut, in etw. verwickelt, bei etw. beteiligt, bei etw. mitschuldig (s. Wagner Ter. heaut. 215), m. Genet., illarum rerum, Ter.: rei capitalis, Cic.: huius suspicionis, Cic.: qui eius rei auctores adfinesque essent, Liv.: ne quis eorum ad hastam accederet sociusve aut affinis eius conductionis esset,————Liv. – m. Dat., publicis an maritimis rebus, Plaut.: huic sceleri, huic facinori, Cic.: ei noxae, Liv.: corpus his vitiis affine, Lucr. – m. ad u. Akk., affines ad causandum, Pacuv. tr. 23. – ⇒ Archaist. Form arfinis nach Prisc. 1, 45. -
3 affinis
adfĭnis (affĭnis), e - arfinis, arch. Prisc. [st1]1 [-] voisin, attenant, limitrophe. - gens affinis Mauris, Liv. 28, 17: nation voisine des Maures. - cui fundo erat ad finis M. Tullius, Cic. Tull. 14: propriété qui touchait M. Tullius. - regiones ad fines barbaris, Liv. 45, 29, 14: les régions voisines des barbares. [st1]2 [-] parent par alliance, allié. - mihi affinis erat, Cic.: il était mon parent par alliance. - au plur. adfines: les parents par alliance. - poét. adfinia vincula, Ov. P. 4, 8, 9: liens de parenté par alliance. [st1]3 [-] qui prend part, mêlé à, compromis dans. - publicis negotiis adfinis, Plaut. Trin.: qui prend part aux affaires publiques. - affinis huic facinori, Cic. Cat. 4, 3: compromis dans ce crime, complice. - adfinis turpitudini, Cic. Clu. 127: mêlé à une infamie. - adfinis rei capitalis, Cic. Verr. 2, 94: qui a trempé dans un crime capital. - homines hujus adfines suspicionis, Cic. Sull. 17: des hommes susceptibles d'être soupçonnés d'avoir pris part à ce crime. - ejus rei auctores adfinesque, Liv. 38, 31, 2: les instigateurs et les complices de ce crime.* * *adfĭnis (affĭnis), e - arfinis, arch. Prisc. [st1]1 [-] voisin, attenant, limitrophe. - gens affinis Mauris, Liv. 28, 17: nation voisine des Maures. - cui fundo erat ad finis M. Tullius, Cic. Tull. 14: propriété qui touchait M. Tullius. - regiones ad fines barbaris, Liv. 45, 29, 14: les régions voisines des barbares. [st1]2 [-] parent par alliance, allié. - mihi affinis erat, Cic.: il était mon parent par alliance. - au plur. adfines: les parents par alliance. - poét. adfinia vincula, Ov. P. 4, 8, 9: liens de parenté par alliance. [st1]3 [-] qui prend part, mêlé à, compromis dans. - publicis negotiis adfinis, Plaut. Trin.: qui prend part aux affaires publiques. - affinis huic facinori, Cic. Cat. 4, 3: compromis dans ce crime, complice. - adfinis turpitudini, Cic. Clu. 127: mêlé à une infamie. - adfinis rei capitalis, Cic. Verr. 2, 94: qui a trempé dans un crime capital. - homines hujus adfines suspicionis, Cic. Sull. 17: des hommes susceptibles d'être soupçonnés d'avoir pris part à ce crime. - ejus rei auctores adfinesque, Liv. 38, 31, 2: les instigateurs et les complices de ce crime.* * *Affines. Festus. Voisins desquels les terres s'entretouchent.\Affines. Modestinus. affins et alliez par mariage.\Affinis alicuius culpae, et alicui culpae. Cic. Un homme qu'on peult à droict souspeconner de quelque cas, Qui est consentant et coulpable ou chargé du cas.\Negotiis publicis affinis. Plaut. Qui s'addonne et s'applique aux affaires publiques.\Affinis rerum quas fert adolescentia. Terent. Addonné aux plaisirs de jeunesse. -
4 affinis
I af-fīnis, e1) ( чаще confinis), смежный, соседний, сопредельный, пограничный ( regiones affines barbaris L)gens a. Mauris L — племя, обитающее по соседству с маврами2) находящийся в свойстве (alicui Acc, C)3) прикосновенный, соприкасающийся, соучаствующий, причастный ( alicujus rei или alicui rei)a. sceleri C — соучастник преступленияa. hujus suscipionis homo C — человек, которого можно заподозрить в этомII affīnis, is m., f.родственник по мужу или жене, породнившийся по женитьбе (тесть, тёща, свекор, свекровь, зять и пр.)cognati et affines C — родственники и свойственники (т. е. вся родня) -
5 Kapitalverbrechen
Kapitalverbrechen, capitale facinus. capital (als Tat). – res capitalis (als Kriminalsache). – ein K. begehen, capital facere, admittere (z.B. gladio), audere: Kapitalverbrechen bestrafen, capitalia vindicare: die Untersuchung über Kapitalverbrechen, s. Kriminaluntersuchung: unschuldig eines K. geziehen werden, innoxium rei capitalis argui: es ist ein K., zu etc. od. wenn, wenn nicht etc., capital est m. folg. Infin. od. mit folg. si, nisi u. dgl.: die Gesetze machen es zu einem K., zu etc., leges capital faciunt m. folg. Infin. (z.B. degredi viā). – Kapitalverbrecher, rei capitalis affinis (an einem Kapitalverbrechen Beteiligter). – capitalis homo, in Apposit. auch bl. capitalis. capital od. capitalia ausus (dersich eines od. mehrerer Kriminalverbrechen schuldig gemacht). – rei capitalis damnatus (wegen eines Kriminalverbrechens Verurteilter).
-
6 adfĭnis
adfĭnis (affĭnis), e - arfinis, arch. Prisc. [st1]1 [-] voisin, attenant, limitrophe. - gens affinis Mauris, Liv. 28, 17: nation voisine des Maures. - cui fundo erat ad finis M. Tullius, Cic. Tull. 14: propriété qui touchait M. Tullius. - regiones ad fines barbaris, Liv. 45, 29, 14: les régions voisines des barbares. [st1]2 [-] parent par alliance, allié. - mihi affinis erat, Cic.: il était mon parent par alliance. - au plur. adfines: les parents par alliance. - poét. adfinia vincula, Ov. P. 4, 8, 9: liens de parenté par alliance. [st1]3 [-] qui prend part, mêlé à, compromis dans. - publicis negotiis adfinis, Plaut. Trin.: qui prend part aux affaires publiques. - affinis huic facinori, Cic. Cat. 4, 3: compromis dans ce crime, complice. - adfinis turpitudini, Cic. Clu. 127: mêlé à une infamie. - adfinis rei capitalis, Cic. Verr. 2, 94: qui a trempé dans un crime capital. - homines hujus adfines suspicionis, Cic. Sull. 17: des hommes susceptibles d'être soupçonnés d'avoir pris part à ce crime. - ejus rei auctores adfinesque, Liv. 38, 31, 2: les instigateurs et les complices de ce crime.
См. также в других словарях:
proces — Proces, Controuersia, Dica dicae, Lis. Proces criminel, Iudicium capitis. Un proces verbal, Renuntiatio. Un proces où il est question de la liberté ou servage d aucun, Liberalis causa. Proces pour raison de succession, Haereditaria controuersia.… … Thresor de la langue françoyse
Aves de Brasil — Anexo:Aves de Brasil Saltar a navegación, búsqueda Brasil tiene una de las diversidades de pájaros más ricas en el mundo, con más 1700 especies, aproximadamente 57% de las especies de toda América del Sur. Estos números todavía están aumentando,… … Wikipedia Español
Птицы Бразилии — Содержание 1 Struthioniformes 1.1 Rheidae 2 Tinamiformes 2.1 … Википедия
Список птиц Бразилии — Содержание 1 Struthioniformes 1.1 Rheidae 2 Tinamiformes 2.1 Tinamidae … Википедия
Anexo:Aves de Brasil — Brasil tiene una de las diversidades de aves más ricas en el mundo, con 1825 especies, aproximadamente 60% de las especies de toda América del Sur. Estos números todavía están aumentando, casi cada año, debido a nuevas ocurrencias o a nuevas… … Wikipedia Español